Silenci
el silenci és l'abcència de so.
els Joglars i Trobadors
| un trobador |
el Cant Georgià
El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, que és cantada sobre texts
en llatí, que és propi de litúrgia cristiana, i que s'origina a l'alta edat mitjana.
La denominació de cant gregorià es deu al fet que aquest tipus de cant és atribuït al Papa Gregori I com una evolució del cant ambrosià.
Camí de Sant Jaume
| el camí de Sant Jaume |
El Camí de Sant Jaume és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume. Durant tota l'edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l'època actual ha tornat a prendre un gran auge.
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Comtats Catalans
Comte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró. Es compta entre els títols nobiliaris amb què els monarques mostren la seva gratitud a certes persones per serveis prestats a la pàtria o fites en determinats camps, com ara literari, científic o d'altres. En l'alta edat mitjana, el comte era el representant civil del rei. El seu nom deriva del llatí "comes" (acompanyant) perquè eren els acompanyants de l'emperador romà.
Catalunya vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del segle XIII per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat. Contemporàniament hom ha usat aquest concepte, erròniament, a l'antiga Gòtia o Marca Hispànica dels segles IX i X.
El pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta. Les rutes dels pelegrins sovint creen molta riquesa, pel comerç i el tràfec de persones i s'han convertit en una atracció per al turisme modern. Un pelegrí és un viatger que visita algun lloc sagrat, gairebé sempre per motius religiosos. Etimològicament pelegrí significa expatriat o estranger i la connotació religiosa la va adquirir per la naturalesa dels llocs on es duia a terme el pelegrinatge.
L'art Gòtic
L'art gòtic és l'estil predominant de la baixa edat mitjana europea, entre els segles XIII i segle XV. A l'Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi, Anglaterra, els regnes de la península Ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformen Itàlia.
L'art Romànic
L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.
A part de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a laLlombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirades en els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals.
El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap als països del Rin i endinsant-se per tota la península Ibèrica.
concepte 1: Monestirs medievals
Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú. Originàriament un monestir era la cel·la d'un sol monjo, dit en aquest cas ermità o anacoreta. L'edifici on viu aquests monjo solitari s'anomena ermita. Posteriorment la tendència fou la reunió dels diversos monjos per establir una vida en comú. En aquest cas els monestirs cristians s'anomenen abadies, (regides per un abat) o priorats, (regits per un prior), segons el nombre de monjos. En tots els casos, la característica és la situació isolada del monestir, almenys originàriament, per tal de dur una vida espiritual apartada dels homes. En aquest sentit el monestir es contraposa al convent, seu d'una comunitat religiosa que no s'aparta dels homes sinó que viu entre ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada