ELS MONESTIRS
Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú. Originàriament un monestir era la cel·la d'un sol monjo, dit en aquest cas ermità o anacoreta. L'edifici on viu aquests monjo solitari s'anomena ermita. Posteriorment la tendència fou la reunió dels diversos monjos per establir una vida en comú. En aquest cas els monestirs cristians s'anomenen abadies, (regides per un abat) o priorats, (regits per un prior), segons el nombr
EL MONESTIR DE POBLET
EL MONESTIR DE SANTES CREUS
El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp). Actualment és l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica.
EL MONESTIR DE MONTSERRAT
El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos, conforma un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, comptava amb 68 habitants.
El monestir de Sant Joan de les Abadesses és un antic monestir situat a la comarca del Ripollès. Fins a l'any 945 va ser l'únic monestir femení
de Catalunya. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional
MONESTIR DE PEDRALBES
EL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS
El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és un antic cenobi benedictí que es troba a la localitat de Sant Sebastià dels Gorgs al municipi d'Avinyonet del Penedès. L'any 2000 la Generalitat de Catalunya el va declarar Bé d'Interès Nacional.
MONESTIR DE SANT JOAN DE LES FONTS
L'any 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, com propietaris, ho van cedir a l'abadia de Sant Víctor de Marsella, que hi van fundar un priorat benedictí, es va consagrar l'església del monestir l'any 1117. Durant l'any 1424 va passar a dependre de Sant Pere de Besalú fins al 1592 que es va unir a Sant Pere de Camprodon fins a la desamortització.
MONESTIR DE LA MERCÈ
MONESTIR DE SANTA MARIA DEL LLUÇÀ
Aquest establiment monàstic té el seu origen en la reorganització territorial feta en un lloc fronterer entre les terres en mans islàmiques i les que s’havien recuperat. Aquesta organització tenia una base militar i el castell de Lluçà formava part important d’aquella línia defensiva. La fortalesa estava sota la influència del comtat de Barcelona. El primer senyor de Lluçà conegut és Sunifred (988).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada