Els Monestirs


ELS MONESTIRS

Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú. Originàriament un monestir era la cel·la d'un sol monjo, dit en aquest cas ermità o anacoreta. L'edifici on viu aquests monjo solitari s'anomena ermita. Posteriorment la tendència fou la reunió dels diversos monjos per establir una vida en comú. En aquest cas els monestirs cristians s'anomenen abadies, (regides per un abat) o priorats, (regits per un prior), segons el nombr
e de monjos. En tots els casos, la característica és la situació isolada del monestir, almenys originàriament, per tal de dur una vida espiritual apartada dels homes. En aquest sentit el monestir es contraposa al convent, seu d'una comunitat religiosa que no s'aparta dels homes sinó que viu entre ells.


EL MONESTIR DE POBLET

El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'edat mitjana és un important referent simbòlic dels països de l'antiga Corona d'Aragó.

EL MONESTIR DE SANTES CREUS

El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp). Actualment és l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica.

EL MONESTIR DE MONTSERRAT


Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (Bages), a una alçària de 720 m sobre el nivell del mar. És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. L'actual abat és Josep Maria Soler i Canals.
El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos, conforma un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, comptava amb 68 habitants.


EL MONESTIR DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

El monestir de Sant Joan de les Abadesses és un antic monestir situat a la comarca del Ripollès. Fins a l'any 945 va ser l'únic monestir femení
de Catalunya. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional


MONESTIR DE PEDRALBES

El Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes és un convent de l'orde de les clarisses situat al barri de Pedralbes de Barcelona. Els seus edificis formen un notable conjunt monumental d'estil gòtic. Des del mes de març del 2012, el Monestir de Pedralbes és un centre patrimonial adscrit a l'Institut de Cultura de Barcelona. El 2013 va tenir 64.200 visitants.

EL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS

El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és un antic cenobi benedictí que es troba a la localitat de Sant Sebastià dels Gorgs al municipi d'Avinyonet del Penedès. L'any 2000 la Generalitat de Catalunya el va declarar Bé d'Interès Nacional.


MONESTIR DE SANT JOAN DE LES FONTS

El monestir de Sant Joan les Fonts és situat a la població de Sant Joan les Fonts a la comarca de la Garrotxa.
L'any 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, com propietaris, ho van cedir a l'abadia de Sant Víctor de Marsella, que hi van fundar un priorat benedictí, es va consagrar l'església del monestir l'any 1117. Durant l'any 1424 va passar a dependre de Sant Pere de Besalú fins al 1592 que es va unir a Sant Pere de Camprodon fins a la desamortització.

MONESTIR DE LA MERCÈ

El conjunt del convent es desenvolupa a l'entorn d'un claustre de planta quadrangular, voltat d'arcs de mig punt rebaixats que descansen sobre pilastres quadrades, a la planta baixa, i parets massisses amb balcons al pis. Recentment s'ha remodelat l'edifici, ampliant-lo en una planta superior. L'ampliació presenta obertures corregudes a les façanes dels claustre. L'església es troba a la banda septentrional del convent. És d'una sola nau coberta amb volta ogival i capelles laterals. No presenta absis. L'enteixinat existent actualment, és fruit de la rehabilitació efectuada en els darrers anys, que ha afectat al conjunt del convent.

MONESTIR DE SANTA MARIA DEL LLUÇÀ

Aquest establiment monàstic té el seu origen en la reorganització territorial feta en un lloc fronterer entre les terres en mans islàmiques i les que s’havien recuperat. Aquesta organització tenia una base militar i el castell de Lluçà formava part important d’aquella línia defensiva. La fortalesa estava sota la influència del comtat de Barcelona. El primer senyor de Lluçà conegut és Sunifred (988).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada